A falta de dues rondes per l’acabament de la fase regular de la lliga catalana, la Penya d’Escacs Mollet ja ha assolit el seu objectiu esportiu d’aquest segon any de vida: és matemàticament campiona del grup III de 2a provincial. Això ens permetrà disputar el campionat absolut de Catalunya d’aquesta categoria. La propera temporada jugarem a Primera Provincial!!
Per la seva banda, el segon equip recupera la 3a posició del grup VII, que no només garanteix matemàticament la permanència en la segona categoria provincial, objectiu esportiu d’aquesta temporada per a l’equip B, sinó que el deixaria a les portes de l’ascens.

El Gerard és l’encarregat de comentar-nos el matx del primer equip.

Sant Quirze B    ½ – 5½    Penya Mollet

Desplaçament del primer equip a Sant Quirze del Vallès. L’equip rival va presentar una aliniació formada per jugadors veterans.
Des del primer moment el matx es va presentar favorable per a la Penya.
Transcorreguts quinze minuts el David va guanyar la seva partida amb mat en només sis jugades. Sense dubte la partida més breu que recordo: una autèntica miniatura. A continuació Narcís va resoldre la seva partida amb solvència abans d’una hora, seguit per mi pocs minuts desprès. A mig matí José G. va signar taules al sisè tauler, que representava el 3½ a ½. Amb la victòria de l’equip assegurada, les partides de Javier i de Joan van ser molt disputades amb una forta oposició dels seus rivals. Finalment  la diferència d’elo es va fer evident i totes dues partides es van guanyar.

Sant Cugat C    ½ – 5½    Penya Mollet B

El Ramon ens facilita un resum de la jornada de l’equip B.

Jornada muy placentera donde los jugadores del equipo local, el Sant Cugat C, nos recibieron cordialmente.
En lo concerniente al juego, el equipo favorito para llevarse el triunfo era la Penya Mollet, máxime cuando los tableros locales 2 y 6 no se presentaron a disputar el match; con lo que parecía muy difícil no puntuar en la villa de Sant Cugat.
Con los dos primeros puntos de Cuesta y Villar, ambos por incomparecencia de los rivales, Reyes consiguió anotar el tercero con una partida que siempre tuvo bien controlada. Inesperadamente, en una partida donde Blanco Benítez se la complicó quedándose con pieza de menos, en una imprecisión de su rival, acabó recuperando el material de menos, haciendo valer su posición ganadora en el final y sumando otro punto al casillero de la Penya. También se agradeció el medio punto que sacó Castañeda en una posición con inferioridad material, donde su rival le ofreció las tablas. La última partida concluyó a las 12:30h con la victoria de Serracarbasa, donde muy tempranamente quedó con pieza de más, y que a cada movimiento había ido mejorarndo su posición hasta que su rival decidió tumbar el rey.
De esta forma, el match vallesano concluyó con un ½ a 5½ a favor de la Penya Mollet B.

A falta de 3 rondes per l’acabament de la fase ordinària de la lliga catalana, el primer equip de la Penya Mollet porta dos punts d’avantatge respecte el 3r, amb qui ens enfrontem la propera setmana, i augmenta a 1½ la renda respecte el segon classificat.
La crònica del primer equip d’aquesta setmana ens la facilita el David.

Penya Mollet 5½ – ½ Ripollet B

La victòria del primer equip de la Penya a la sisena ronda l’apropa decisivament a l’ascens de categoria. Cap a les dues hores de matx, el resultat ja estava decidit. Les victòries ràpides de Narcís i Gerard, l’avantatge material decisiu de Ferrés, i les taules de Josep Maria, donaven la victòria al nostre equip. Més tard, la victòria de David atorgava el punt 4,5. La partida de Javier s’ha allargat fins a les 14 hores amb la victòria del nostre jugador. Ha estat una partida on el jugador de la Penya podia haver decidit abans, però el jugador del Ripollet ha aconseguit resistir i anivellar-la, fins que Javier s’ha imposat en un final amb peó de més.

El proper diumenge el primer equip es desplaça a Sant Quirze del Vallès on pot aconseguir l’ascens matemàtic a Primera Provincial.

Penya Mollet B   2½  – 3½   Catalunya E

Després de la 6a ronda, el segon equip de la Penya Mollet està a només mig punt de consolidar matemàticament la categoria.
Durant unes setmanes hem mantingut fins i tot opcions d’obtenir l’ascens, però malgrat comptar amb el caliu dels nostres aficionats, els resultats adversos com a locals ens ho han posat més que complicat. Amb la derrota d’avui, amb un rival directe, ja no depenem dels nostres propis resultats.

El Catalunya, per segona vegada en la lliga, ha presentat un equip compacte, força homogeni des del primer al darrer tauler.
L’encontre d’aquest diumenge ha tingut moments de tot. En poc més d’una hora de joc, el segon tauler visitant rendeix el seu rei per deixar-se íntegrament una torre en una errònia transposició de jugades. Més d’una hora més hem hagut d’esperar per signar unes taules al tercer tauler, en una complexa posició amb alfils de diferent color, que ha permès que el nostre adversari no s’adonés del regal de torre que li havia fet el nostre jugador. Poc després rendim el quart tauler, que ha estat patint bona part de la partida intentant compensar el desavantatge de qualitat i una posició força opressiva.
En aquesta situació d’empat, comptàvem amb avantatge posicional als dos darrers taulers i al primer, però sense acabar de materialitzar-se. Finalment, el nostre darrer tauler ha rendit el rei després d’una preciosa partida amb força varietat de combinacions que no sembla haver estat ben triades en la fase decisiva. El penúltim tauler ha arribat a una final «d’infart», on perdem un petit avantatge que semblava decisiu, el contrari no troba la continuació de taules (forçar a moure el peó de cavall a la columna de torre blocant la sortida del rei amb el seu), la posició acaba amb un únic peó de cavall davant del rei que apunta a taules teòriques però, no he pogut veure com, el nostre jove Raül aconsegueix la victòria.
Només queda, una altra setmana, el nostre primer tauler. El seu resultat definirà el resultat global del matx. Malgrat mantenir posició equilibrada, amb lleuger avantatge nostre, al meu parer, acabem perdent per temps.

La propera setmana visitarem Sant Cugat, que de segur intentarà aprofitar una de les de poques oportunitats per eludir el descens.