Aquesta vegada, amb l’empat a 3, el sistema de desempat ens assigna el segon lloc absolut de la lliga catalana de 2a provincial. Un subcampionat que, hores d’ara, hem de reconèixer que ens sap a poc.

Tot just quan semblava que acabava de trobar el camí per remuntar i adjudicar-se la seva partida, el cronista fa una increïble transposició de jugades que el força a rendir el seu rei poc després. Així, d’haver-nos pogut avançar al marcador ens situem en la situació inversa mantenint totes les altres partides relativament igualades, llevat el 4t tauler, amb avantatge de peça per a la Penya.

Els maldecaps, com se sol dir, no venen sols. Amb el segon tauler aparentment amb un mínim avantatge posicional nostre, el primer a les portes de cedir l’únic punt de tota la temporada i el sisè amb una posició igualada, plantegem acceptar les taules ofertes al tercer tauler, sospesant el potent atac i avantatge de temps que tenia el contrari.

Passats ²/₄ de dues, amb l’empat a 2½ al marcador, tot depèn del darrer tauler, que intenta maniobrar per superar el seu rival en una posició de taules que no ens serveixen per obtenir el campionat.

Finalment no queda altra que resignar-se, acceptar les conseqüències de les badades i felicitar l’entusiasta equip del Sant Esteve pel seu meritori campionat de Catalunya de 2a provincial.