Aquesta vegada, amb l’empat a 3, el sistema de desempat ens assigna el segon lloc absolut de la lliga catalana de 2a provincial. Un subcampionat que, hores d’ara, hem de reconèixer que ens sap a poc.

Tot just quan semblava que acabava de trobar el camí per remuntar i adjudicar-se la seva partida, el cronista fa una increïble transposició de jugades que el força a rendir el seu rei poc després. Així, d’haver-nos pogut avançar al marcador ens situem en la situació inversa mantenint totes les altres partides relativament igualades, llevat el 4t tauler, amb avantatge de peça per a la Penya.

Els maldecaps, com se sol dir, no venen sols. Amb el segon tauler aparentment amb un mínim avantatge posicional nostre, el primer a les portes de cedir l’únic punt de tota la temporada i el sisè amb una posició igualada, plantegem acceptar les taules ofertes al tercer tauler, sospesant el potent atac i avantatge de temps que tenia el contrari.

Passats ²/₄ de dues, amb l’empat a 2½ al marcador, tot depèn del darrer tauler, que intenta maniobrar per superar el seu rival en una posició de taules que no ens serveixen per obtenir el campionat.

Finalment no queda altra que resignar-se, acceptar les conseqüències de les badades i felicitar l’entusiasta equip del Sant Esteve pel seu meritori campionat de Catalunya de 2a provincial.

Primer de tot,  en arribar,  vull destacar l’Espai Amistat, un equipament sociocultural centenari rehabilitat fa pocs anys (amb molt de gust), ubicat al bell mig del centre de vianants d’aquesta vila, dins del qual hem pogut gaudir d’una sala de joc molt comfortable.

Ambdós clubs hem presentat els equips titulars. A priori, sobre el “paper”, ens donava un teòric avantatge d’ELO (1r, 5è i 6è taulers amb una diferència aproximadament de 150 ELO, i la resta dels taulers 2n, 3r i 4t força més igualats), però a la pràctica ha estat un matx igualadíssim, d’aquells que algú diria fins i tot “èpic”, amb el resultat final de 3 -3.

Moltes felicitats a l’Amistat Premià, un del equips més forts d’aquesta categoria, per la molta “guerra” que ens ha donat de principi a fi, i alhora, pel seu tracte cordial en tot moment. Els desitgem que gaudeixin d’una molt bona Lliga Catalana a 1a primera provincial la temporada que ve.

Amb  l’empat a 3  hem  superat  l’eliminatòria  pel  sistema  holandès de desempat, que atorga una valoració decreixent  a  cada  tauler, i així ens l’hem atribuït per 9 ½ – 11 ½

El dia 8, al Casal Cultural, aquesta vegada contra el Sant Esteve, de Sesrovires, disputarem per segon any consecutiu una final absoluta de Catalunya, en aquesta ocasió la corresponent a la segona provincial.

Després de proclamar-se líder imbatut del grup III de la 2a provincial, el primer equip continua el seu camí cap a categories superiors.

El diumenge 10 d’abril, casualment a Mollerussa, com la temporada anterior, la Penya ha disputat la primera ronda de la fase final, eliminatòria per a dessignar el campió de Catalunya de la categoria. Encara hauríem de superar 2 rondes eliminatòries més per disputar el títol, ja que el sorteig del dia 11 ens ha deslliurat de jugar els quarts de final. De moment celebrem el 85è aniversari de la fundació de l’originària Penya d’Escacs Mollet amb el passi a semifinals.

El primer equip de la Penya afrontava un dels desplaçaments més llargs que podia oferir el sorteig dels vuitens de la fase final del campionat de segona categoria provincial.El llarg viatge ha pagat la pena, malgrat la resistència dels jugadors del Mollerussa B, hem pogut fer valer la diferència de gairebé 200 punts d’elo als 4 primers taulers, encara que han estat els dos darrers taulers, teòricament molt més igualats, els primers en obtenir la rendició dels lleidatans.Amb 0-3 a favor pels volts del migdia, només calia un empat en qualsevol dels tres primers taulers per guanyar el matx, però ha calgut esperar a ben passats ²/₄ d’una per signar l’acta amb el definitiu

Mollerussa    B        ½   –   5½        Penya Mollet

Ara hem d’esperar al sorteig del dia 20 d’abril per conèixer el nostre oponent en semifinals, a celebrar el dia 1 de maig al lloc que el mateix sorteig determinarà.

Després de les dues setmanes d’aturada de la lliga, els resultats de la darrera ronda de la fase ordinària ens han acompanyat en la celebració de l’ascens del primer equip a la primera provincial.

El Barad B no ha ofert gaire resistència i abans de les 13 hores se signava l’acta amb un 5-1 a favor de la Penya.

Penya   Mollet      5  –  1      Barad   B

Per la seva banda la Penya Mollet B, per una vegada aquesta temporada,  guanyava com a local, confirmant una tercera posició que podria haver estat millor si no ens haguéssim entrebancat a la resta de partits jugats al Casal Cultural.

A les 12 obria el marcador el jove Raül, al 6è tauler, i poc abans de les 13 hores tancava el resultat definitiu el Bartomeu al primer tauler. Malgrat l’abultada victòria, ja sabíem que no era suficient per arrebassar-li el segon lloc al Foment D, al qual felicitem pel seu virtualment segur ascens a primera provincial.

Penya   Mollet    B      5½   –   ½       Foment   D

Després de recollir la sala, hem pogut gaudir d’una petita celebració per part de tots els integrants de la Penya d’Escacs Mollet que s’han pogut acostar avui al Casal per compartir el segon ascens de categoria consecutiu en els nostres 2 anys de vida.

Aquest diumenge de març s’han produït els resultats esperats i això fa que la darrera ronda a casa nostra, a més de gaudir del nostre esport preferit sense cap mena de pressió per la classificació final, sigui més la celebració de la cloenda d’una segona temporada que ens ha permès assolir els nostres objectius esportius, podríem dir al 80%, perquè només ens ha faltat haver pogut organitzar un tercer equip com era el nostre desig.
El primer equip ha obtingut una nova victòria per 1 a 5 davant els nostres veïns de Montmeló. El Joan Ferrés ens ofereix la seva visió del matx.

Montmeló B 1 – 5 Penya Mollet

No hi ha hagut sorpresa en la nostra visita a Montmeló. La major diferència d’ELO dels nostres jugadors s’ha traduït de seguida en avantatge.

El nostre primer tauler, Narcís, com ens té acostumats, ha guanyat en poc més d’una hora al seu rival. Javier, que en les seves últimes partides va ser l’últim de l’equip a acabar, aquesta vegada va poder gaudir d’un matí tranquil en acabar en poc més de dues hores de joc en una partida que sempre va tenir controlada. Raül, jugant en l’últim tauler, va plantejar una italiana, amb una variant de gambit molt aguda i va demostrar un bon coneixement d’aquestes posicions recuperant el peó, i aconseguint un altre d’avantatge passat que li donaria la victòria. Qui us parla, tercera partida consecutiva amb negres, va plantejar una siciliana a la qual el rival va triar la variant Grand Prix amb Ac4. Una variant que pot ser perillosa per al negre si desconeix els plans d’atac directes al rei que persegueixen les blanques. No obstant això, havent jugat una temporada amb blanques aquesta obertura, va igualar ràpidament, per aconseguir plantar un peó en setena en una fase molt primerenca del mig joc en aprofitar una imprecisió del rival que de fet va resultar ser decisiu. David en el tercer tauler després d’algun problema en l’obertura, va aconseguir donar la volta a la posició obtenint una torre d’avantatge en el mig joc a canvi de dos peons passats que no van ser suficient compensació pel rival en el final. Finalment Gerard en el segon tauler es va enfrontar a una francesa en la qual, com és costum, el blanc ataca pel flanc de rei mentre el negre busca contrajoc a l’ala de la dama. En aquest cas, el rival va aconseguir un avantatge de qualitat en el mig joc i va tancar la posició del seu rei de manera que el desavantatge de qualitat es va mostrar insalvable per al nostre jugador.

Congrés D   ½ – 5½   Penya Mollet B

Per la seva banda, el segon equip, malgrat haver tornat a puntuar en el seu desplaçament al Congrés D, ha perdut qualsevol opció d’ascens pel triomf d’avui del Foment D, que s’ha garantit el 2n lloc del grup, tot fent intranscendent el resultat del matx que ens hi enfrontarà el diumenge 3 d’abril. Esperem poder-los felicitar pel seu ascens amb l’única victòria com a locals d’aquesta temporada.

La temporada passada, com a campions dels respectius grups de 3a provincial, ens vam enfrontar al Congrés F en la lluita pel campionat absolut de Catalunya de la Tercera Provincial. Avui aquell ascens havia reanomenat l’equip barceloní com a Congrés D.
Gairebé a les dues hores de l’inici, el Rubén ha estat el primer en concloure després d’obtenir una qualitat per deixar-se la torre clavada el seu oponent; més tard havia consolidat i ampliat l’avantatge.  El Joan B.B. signava taules quasi al mateix temps que Josep aconseguia la victòria, iniciada a partir d’una entrega, per part del seu rival, de peça per dos peons que s’ha demostrat infructuosa.
Només calia un punt entre els tres primers taulers per mantenir les possibilitats d’ascens en l’improbable cas que el Foment D punxés.
Hem fet tots tres punts, primer l’Antonio; després, de forma inesperada per una posició aparentment tablífera, el Ramon i el darrer el redactor, qui ha gaudit d’una partida amb moltes i delicades opcions, malgrat l’avantatge de qualitat que, sense necessitat aparent, li va lliurar el seu oponent; finalment ha pogut trobar una continuació que justifica haver rebutjat l’oferta de taules que en la final amb un peó per banda i avantatge de torre contra alfil es va arribar.

A falta de dues rondes per l’acabament de la fase regular de la lliga catalana, la Penya d’Escacs Mollet ja ha assolit el seu objectiu esportiu d’aquest segon any de vida: és matemàticament campiona del grup III de 2a provincial. Això ens permetrà disputar el campionat absolut de Catalunya d’aquesta categoria. La propera temporada jugarem a Primera Provincial!!
Per la seva banda, el segon equip recupera la 3a posició del grup VII, que no només garanteix matemàticament la permanència en la segona categoria provincial, objectiu esportiu d’aquesta temporada per a l’equip B, sinó que el deixaria a les portes de l’ascens.

El Gerard és l’encarregat de comentar-nos el matx del primer equip.

Sant Quirze B    ½ – 5½    Penya Mollet

Desplaçament del primer equip a Sant Quirze del Vallès. L’equip rival va presentar una aliniació formada per jugadors veterans.
Des del primer moment el matx es va presentar favorable per a la Penya.
Transcorreguts quinze minuts el David va guanyar la seva partida amb mat en només sis jugades. Sense dubte la partida més breu que recordo: una autèntica miniatura. A continuació Narcís va resoldre la seva partida amb solvència abans d’una hora, seguit per mi pocs minuts desprès. A mig matí José G. va signar taules al sisè tauler, que representava el 3½ a ½. Amb la victòria de l’equip assegurada, les partides de Javier i de Joan van ser molt disputades amb una forta oposició dels seus rivals. Finalment  la diferència d’elo es va fer evident i totes dues partides es van guanyar.

Sant Cugat C    ½ – 5½    Penya Mollet B

El Ramon ens facilita un resum de la jornada de l’equip B.

Jornada muy placentera donde los jugadores del equipo local, el Sant Cugat C, nos recibieron cordialmente.
En lo concerniente al juego, el equipo favorito para llevarse el triunfo era la Penya Mollet, máxime cuando los tableros locales 2 y 6 no se presentaron a disputar el match; con lo que parecía muy difícil no puntuar en la villa de Sant Cugat.
Con los dos primeros puntos de Cuesta y Villar, ambos por incomparecencia de los rivales, Reyes consiguió anotar el tercero con una partida que siempre tuvo bien controlada. Inesperadamente, en una partida donde Blanco Benítez se la complicó quedándose con pieza de menos, en una imprecisión de su rival, acabó recuperando el material de menos, haciendo valer su posición ganadora en el final y sumando otro punto al casillero de la Penya. También se agradeció el medio punto que sacó Castañeda en una posición con inferioridad material, donde su rival le ofreció las tablas. La última partida concluyó a las 12:30h con la victoria de Serracarbasa, donde muy tempranamente quedó con pieza de más, y que a cada movimiento había ido mejorarndo su posición hasta que su rival decidió tumbar el rey.
De esta forma, el match vallesano concluyó con un ½ a 5½ a favor de la Penya Mollet B.

A falta de 3 rondes per l’acabament de la fase ordinària de la lliga catalana, el primer equip de la Penya Mollet porta dos punts d’avantatge respecte el 3r, amb qui ens enfrontem la propera setmana, i augmenta a 1½ la renda respecte el segon classificat.
La crònica del primer equip d’aquesta setmana ens la facilita el David.

Penya Mollet 5½ – ½ Ripollet B

La victòria del primer equip de la Penya a la sisena ronda l’apropa decisivament a l’ascens de categoria. Cap a les dues hores de matx, el resultat ja estava decidit. Les victòries ràpides de Narcís i Gerard, l’avantatge material decisiu de Ferrés, i les taules de Josep Maria, donaven la victòria al nostre equip. Més tard, la victòria de David atorgava el punt 4,5. La partida de Javier s’ha allargat fins a les 14 hores amb la victòria del nostre jugador. Ha estat una partida on el jugador de la Penya podia haver decidit abans, però el jugador del Ripollet ha aconseguit resistir i anivellar-la, fins que Javier s’ha imposat en un final amb peó de més.

El proper diumenge el primer equip es desplaça a Sant Quirze del Vallès on pot aconseguir l’ascens matemàtic a Primera Provincial.

Penya Mollet B   2½  – 3½   Catalunya E

Després de la 6a ronda, el segon equip de la Penya Mollet està a només mig punt de consolidar matemàticament la categoria.
Durant unes setmanes hem mantingut fins i tot opcions d’obtenir l’ascens, però malgrat comptar amb el caliu dels nostres aficionats, els resultats adversos com a locals ens ho han posat més que complicat. Amb la derrota d’avui, amb un rival directe, ja no depenem dels nostres propis resultats.

El Catalunya, per segona vegada en la lliga, ha presentat un equip compacte, força homogeni des del primer al darrer tauler.
L’encontre d’aquest diumenge ha tingut moments de tot. En poc més d’una hora de joc, el segon tauler visitant rendeix el seu rei per deixar-se íntegrament una torre en una errònia transposició de jugades. Més d’una hora més hem hagut d’esperar per signar unes taules al tercer tauler, en una complexa posició amb alfils de diferent color, que ha permès que el nostre adversari no s’adonés del regal de torre que li havia fet el nostre jugador. Poc després rendim el quart tauler, que ha estat patint bona part de la partida intentant compensar el desavantatge de qualitat i una posició força opressiva.
En aquesta situació d’empat, comptàvem amb avantatge posicional als dos darrers taulers i al primer, però sense acabar de materialitzar-se. Finalment, el nostre darrer tauler ha rendit el rei després d’una preciosa partida amb força varietat de combinacions que no sembla haver estat ben triades en la fase decisiva. El penúltim tauler ha arribat a una final «d’infart», on perdem un petit avantatge que semblava decisiu, el contrari no troba la continuació de taules (forçar a moure el peó de cavall a la columna de torre blocant la sortida del rei amb el seu), la posició acaba amb un únic peó de cavall davant del rei que apunta a taules teòriques però, no he pogut veure com, el nostre jove Raül aconsegueix la victòria.
Només queda, una altra setmana, el nostre primer tauler. El seu resultat definirà el resultat global del matx. Malgrat mantenir posició equilibrada, amb lleuger avantatge nostre, al meu parer, acabem perdent per temps.

La propera setmana visitarem Sant Cugat, que de segur intentarà aprofitar una de les de poques oportunitats per eludir el descens.