Als 91 anys, el passat 7 d’octubre ens ha deixat Josep Careta i Butjosa, un dels darrers històrics dels escacs molletans, qui participà, gairebé des de la seva fundació, al Club Ajedrez Mollet en la dècada dels 40 i continuà fins a finals dels 70 en les diferents entitats escaquistes que agruparen els aficionats locals: la Secció d’Escacs del Club Ciclista Mollet i, fins el tancament del Tabaran, la Secció d’Escacs del Club Recreatiu Mollet.
La dècada dels 80, abans de la seva retirada definitiva com a jugador federat, va tornar a jugar algunes temporades més amb alguns de nosaltres al Club d’Escacs Mollet.
Durant anys va continuar participant assíduament a les simultànies que s’organitzaven amb motiu de la festa major d’estiu, les darreres vegades ja només com a espectador. També esporàdicament ens honorava amb la seva visita a alguns matxs de la lliga catalana de Catalunya per equips, tant al Club d’Escacs Mollet com darrerament amb la Penya d’Escacs Mollet.
Per als membres de la Penya d’Escacs Mollet que vam tenir la sort de compartir amb el Josep aquells anys, ha estat un referent tant en el món dels escacs com en l’àmbit personal i el tenim molt present per la seva dedicació, i sens dubte, Josep, et trobarem a faltar.
La Junta Directiva en representació dels membres i socis de la Penya d’Escacs Mollet volem transmetre els nostres condols als seus familiars.
Vull agrair per part de la família a tot i cadascun dels membres de la penya d’escacs Mollet i en especial al Gerardo (gran amic del meu pare), aquest recordatori.
El Josep va ser un apassionat dels escacs, encara recordo aquelles partides maratonianes que a vegades havia fet, que es continuaven a la tarda i que havien durat fins a 8 hores. També anar a buscar al mestre internacional Artur Pomar per portar-lo a Sant Feliu de Guíxols per fer unes simultànies.
Preferia jugar amb les negres, ja que es defensava molt bé fins que passava a l’atac i després ja no tenies res a fer.
Tot i que hi disfrutava molt jugant, el millor per ell van ser els seus companys i que van acabar sent els sues grans amics.