Diumenge 24 de gener els dos equips de la Penya ens hem estrenat a la 2a provincial.
El primer equip de la Penya d’Escacs Mollet s’enfrontava al rival que per llista podia presentar teòricament un dels equips més forts per ELO del seu grup, el Barberà C, per això hem fet el possible per desplaçar el nostre equip titular al complet.
En canvi obria l’aliniació el titular del seu darrer tauler, completant-se segons figura a l’acta de l’encontre
Tot seguit el Josep Maria ens ofereix la seva visió del matx.
Barberà C 0 – 6 Penya Mollet
Vagi per endavant, la meva molt bona impressió, i suposo que pot ser compartida amb la resta de jugadors del nostre equip, de què s’ha viscut una jornada molt agradable i cordial amb els jugadors del Barberà C, format pels 3 primers jugadors veterans que em recordaven els meus inicis als anys 80, i pels 3 següents, un bon planter format per una noia i un noi d’uns 18-20 anys cadascun i un noi d’uns 12-14 anys.
Tot i el resultat, haig de dir que m’ha sorprès el contrast que transcorregudes 3 hores, en la sala de joc ja havien acabat tots els taulers dels altres enfrontaments, i en el nostre, no s’havia decidit cap partida. Aquest fet mostra de la seriositat i resistència en totes les 6 partides, tot i la diferència aproximadament de 150 a 300 punts d’ELO per tauler.
Sense més preàmbuls, començo a explicar el desenvolupament de les partides:
Casualment, la primera partida en acabar ha estat la meva en el segon tauler, on sí que puc parlar amb més detall que la resta de partides. Se’m planteja una caro-khan que s’acabarà reconvertint en una francesa “típica” amb el centre tancat i pressió en d4 per part de les negres, però amb barreja de línies que ambdós ens apartem de seguida dels repertoris teòrics.
Aconsegueixo trencar l’enroc del rival, però a canvi d’un peó, i amb l’afegit que per tal de buscar una “justificació” en la continuació no he tingut més remei que complicar-ho amb un segon sacrifici de cavall per dos peons centrals, buscant alguna opció tàctica, però torno a dir gens clar. Això ha provocat una tensió al mig joc, que mentre Víctor Pont havia consumit mitja hora jo ja he entrat en “finish”. La continuació de mantenir la tensió m’ha portat forçadament a un tercer sacrifici dels dos peons centrals per obrir columnes, i que finalment he pogut trobar la recompensa amb un últim sacrifici de torre per alfil que ha comportat la recuperació de material i entrar en un final igualat de peons i dama contra dues torres. Inesperadament, en una clavada innocent, he pogut guanyar una torre i finalitzar la partida al nostra favor. En resum, crec que ha estat una partida molt disputada.
La resta de partides, malauradament, les he vist tangencialment:
De seguida han acabat els taulers primer i sisè respectivament.
En el primer tauler, he vist que el jugador del Barberà Ramon Barris ha intentat buscar opcions i ha apostat amb un atac de peons a l’enroc curt de les negres, però amb el seu rei al mig sense definir l’enroc de les blanques, i amb la tècnica de Narciso Bravo el pretès risc l’ha capgirat, desembocant en un final amb clara avantatge de cavall, alfil i peó passat contra torre, i més peons a cada bàndol. Tot i la bona actitud de cerca de la iniciativa de les blanques, no ha tingut opcions reals, ja que en tot moment la partida ha estat molt favorable al nostre primer tauler.
En la partida del sisè tauler, tot i la seriositat i bona concentració del jove Mario López del Barberà, no ha pogut compensar la diferència teòrica d’ELO d’en Joan Ferrés, que sense confiar-se ha fet una partida molt completa, amb avantatge en el mig joc i concreció d’una peça neta, i definició del final, convertint l’avantatge material en el tercer punt del matx.
Seguidament, s’ha materialitzat el quart tauler en el quart punt. Crec que la partida de Javier Morais ha estat una de les més clares des del principi, amb el seu experimentat “Atac indi de rei”, i que tot i la resistència de la jove Marta Castillo, m’ha semblat veure la típica jugada de les negres no recomanada Dc7 que sembla interessant amb l’atac al peó de les blanques en e5, però que en unes jugades més tard, la situació en aquesta diagonal no és la meva idònia, o això m’ha semblat veure.
La partida següent en finalitzar, ha estat un enfrontament molt interessant, amb Gutiérrez del Barberà contra Gaona. M’enrecordo principalment de la posició final del mig joc de “doble fil” (per no dir triple fil), amb les dames respectives en situació molt actives, amb un domini absolut de les blanques amb el seu alfil de les caselles blanques, i en concret de la diagonal enfocant A+D a la casella f7, i pressió afegida de la torre per la fila 7, i a més l’altre torre en columna “d” amb amenaça de combinació amb entrada per la fila 8. Sobtadament, Gerard amb el recurs tàctic de sacrifici i interferència d’un cavall en la columna “d” esmentada, aprofita per activar immediatament el seu alfil amb escac amb domini de les caselles negres, en combinació amb la seva dama per la fila 1 que obliga ha situar el rei negre en la columna “e” i que provoca l’activació de la tercera peça, la torre, produint-se una línia de mat “imparable”. Un desenllaç molt vistós produït gràcies a aquests dos jugadors experimentats.
Finalment, l’última partida en acabar ha estat la partida cinquena. Unes posicions molt sòlides d’ambdós, amb un peó de més però doblat per part de David Muñoz. En una línia que semblava activa i que provoca a iniciativa pròpia per Jordi Riu ha resultat, però, la simplificació de material i materialització d’avantatge amb final de reis i peons que s’ha imposat clarament el peó de més esmentat en la coronació de la Dama amb temps d’avantatge del peó contrari en setena pendent de coronar.
En resum, un matx amb un resultat esperançador de cara a l’objectiu d’intentar fer realitat ser equip candidat d’ascens de categoria d’aquest grup, però amb la màxima cautela i respecte. Pas a pas, això no ha fet més que començar.
Sant Andreu D 1½ – 4½ Penya Mollet B
El segon equip s’ha desplaçat a la capital catalana, al Casal Catòlic del barri de Sant Andreu, on hem aconseguit la primera victòria de la categoria en un local realment càlid però atapeït per les 20 taules dels tres enfrontaments que s’hi produïen entre els diferents equips del Sant Andreu i els respectius rivals.
Al segon tauler el cronista ha aconseguit el primer punt abans del migdia i poc després el José Gaona signava taules al sisè tauler. Mitja hora més tard el Josep Serracarbasa gaudia del retrobament amb la competició, més de 25 anys després, amb una brillant victòria després d’anar perdent qualitat bona part de la partida.
Amb aquest escenari, l’Antonio rebutja taules al primer tauler, força igualat en aquell moment.
Per la seva banda, el Ramon obté la rendició del seu oponent per deixar-se una peça ben avançada la partida. El nostre benjamí, Raül, no troba la manera de liquidar al seu favor la seva partida i acaba cedint el punt al seu encara més jove oponent. Poc abans de dos quarts de dues l’Antonio remata la seva victòria després d’haver obtingut 2 peons d’avantatge, amb coronació de Dames per ambdues bandes.
Contra el pronòstic previ, un 1½ – 4½ que ens obre les portes a la tranquil·litat del manteniment de la categoria, objectiu esportiu per al nostre segon equip.
Bona estrena de la nova categoria en la nostra segona temporada de vida.
La propera ronda rebrem el Terrassa D i l’Agustí B al Casal Cultural.
